Va ser una de les primers ciutats de l'Índia antiga (tot i que avui està situada en territori de Pakistan).
Aquesta ciutat va ser descoberta l'any 1920 per John Marshall, el primer arqueòleg que va definir aquesta antiga la civilització.
Les ruïnes de Mohenjo-Daro són, des de l'any 1980, patrimoni a la Humanitat per la UNESCO.
La ciutat de Mohenjo-Daro tenia 1 kilòmetre quadrat d'extensió i comprenia dues zones:
- la ciutadella, que allotjava el centre administratiu i potser també religiós i que incloïa un gran bany i un graner central.
- i la "ciutat baixa", on s'agrupaven els barris d'artesans, zones residencials, graners i magatzems. S'han conservat els carrers principals amb drenatge i cases de dues a vint habitacions, amb sistemes per conservar l'aigua de pluja.
La ciutat es trobava envoltada per muralles defensives de totxana cuita. Hi havia un monticle elevat o ciutadella que dominava una àrea residencial més extensa. Les cases més grans tenien diverses habitacions disposades al voltant d'un o més patis oberts amb escales que conduïen a un pis superior o sostre pla. Els habitants més pobres habitaven cases d'una sola habitació.
Els carrers i passatges tenien desaigües tapats amb totxanes i amb obertures per a poder ser inspeccionats.
Les cases individuals tenien banys i serveis que es buidaven en un receptacle de ceràmica o directament en el clavegueram del carrer.
Era un centre important de comerç, amb tallers de fang, tintoreria, ferreters, artesans de pedres petites. Alguns d'aquests articles artesanals es fabricaven amb materials importats, mentre que altres poden haver-se destinat exclusivament per la exportació.
